Sobre la Cerca de llibres de Google
• Informació general
• Pensaments i opinions
• Ajuda general

Programa de socis
• Per a editors i autors
• Participeu-hi ara
• Ajuda per a socis

Projecte Biblioteca
• Informació general
• Biblioteques associades
• Ajuda per a bibliotecaris

Sobre la Cerca de llibres de Google

Història de la Cerca de llibres de Google

Al principi ja hi havia la Cerca de llibres de Google.

Bé, no exactament, tot i que podríem dir, sens dubte, que el projecte és tan antic com el mateix Google. El 1996, Sergey Brin i Larry Page, cofundadors de Google, es trobaven treballant com a estudiants de postgrau en un projecte d'investigació de l'Stanford Digital Library Technologies Project. El seu objectiu era fer funcionar les biblioteques digitals i van tenir una gran idea: en un futur, quan es digitalitzessin grans col·leccions de llibres, la gent faria servir una pàgina web de rastreig per indexar el contingut dels llibres i analitzar les connexions entre ells, determinant la rellevància i la utilitat de qualsevol llibre per mitjà de la quantitat i de la qualitat de les cites d'altres llibres.

El programari que van desenvolupar va rebre el nom de BackRub i va suposar el canvi en l'anàlisi tradicional de les cites que va inspirar els algoritmes del PageRank de Google, la tecnologia de cerca que fa que Google sigui... Google.

Ja aleshores Larry i Sergey s'imaginaven que la gent des de qualsevol lloc podria buscar entre tots els llibres del món i trobar els que necessités. El que mai no es van imaginar és que un dia desenvoluparien un projecte que ajudaria a fer això realitat. Aquí trobareu algunes de les seves fites principals fins al moment:

[2002]

Un petit grup de treballadors de Google llença oficialment el projecte secret "llibres". Comencen a parlar amb experts sobre els reptes que els esperen i ho fan amb al voltant d'una qüestió simple però crucial: quant de temps es trigaria a escanejar digitalment tots els llibres del món? Per increïble que sembli, ningú no ho sap. Seguint la manera de fer típica de Google, Larry Page decideix experimentar. Un dia al despatx ell i Marissa Mayer, una de les nostres primeres gerents de producte, fan servir un metrònom per mantenir el ritme mentre giren les pàgines d'un volum de 300 pàgines. Triguen 40 minuts a arribar al final.

Inspirat pels extraordinaris projectes de digitalització que s'estan duent a terme per tot el món (el projecte American Memory de la Library of Congress, el Project Gutenberg, el Million Book Project i la Universal Library només en són alguns), l'equip s'embarca en una sèrie de visites per estudiar com treballen.

Com a part d'aquesta missió de reconeixement, Larry Page recorre a la Universitat de Michigan, on ell va estudiar, que és alhora pionera en digitalització de biblioteques, amb JSTOR i Making of America. Quan s'assabenta que l'estimació actual de temps per escanejar els set milions de volums de la biblioteca de la universitat és de 1.000 anys, li diu a la rectora de la universitat, Mary Sue Coleman, que creu que Google pot ajudar-los a acabar-ho en sis.

[2003]

Un membre de l'equip viatja a una fira benèfica de llibres a Phoenix, Arizona, per tal d'aconseguir llibres per provar tècniques d'escaneig no destructives. Després d'incomptables sessions d'experimentació, l'equip desenvolupa un mètode d'escaneig molt més respectuós que els processos habituals d'alta velocitat actuals. L'equip està content i els llibres, evidentment, encara més.

Al mateix temps, els enginyers de programari de l'equip progressen pel que fa a resoldre els problemes tècnics que es troben a l'hora de processar informació de llibres que contenen mides estranyes, tipografies rares o altres peculiaritats inesperades, en 430 idiomes diferents.

[2004]

Establerta el 1602 per Sir Thomas Bodley, la missió de la Biblioteca Bodleiana de la Universitat d'Oxford sempre ha estat servir no només a la comunitat universitària, sinó al món sencer. L'equip visita la coneguda biblioteca i se sent aclaparat per la càlida rebuda que se li ofereix.

Durant una visita entre els munts de llibres, els bibliotecaris treuen llibres de segles d'antiguitat que poques vegades han vist la llum del dia. Per primera vegada des dels temps de Shakespeare, el somni d'ampliar exponencialment el cercle d'erudits literaris amb accés a aquests llibres sembla assolible.

La visita és inspiradora i les reunions i les discussions de seguiment condueixen a una associació formal per tal de digitalitzar la incomparable col·lecció de la biblioteca de més d'un milió de llibres de domini públic del segle XIX, en tres anys.

Al mateix temps, una sèrie de converses d'exploració amb alguns dels principals editors del món comença a donar fruit. A l'octubre, Larry i Sergey anuncien la "Impressió de Google" a la Fira del Llibre de Frankfurt a Alemanya. Els primers editors que s'uneixen al programa són Blackwell, Cambridge University Press, University of Chicago Press, Houghton Mifflin, Hyperion, McGraw-Hill, Oxford University Press, Pearson, Penguin, Perseus, Princeton University Press, Springer, Taylor & Francis, Thomson Delmar i Warner Books.

Al desembre, anunciem l'inici del Projecte Biblioteca d'"Impressió de Google", que és possible gràcies a les associacions amb Harvard, la Universitat de Michigan, la Biblioteca Pública de Nova York, Oxford i Stanford. S'estima que les col·leccions d'aquestes extraordinàries biblioteques superen els 15 milions de volums.

[2005]

Un any després del debut de la “Impressió de Google”, l'equip torna a la Fira del Llibre de Frankfurt i anuncia que la "Impressió de Google" ja té socis a vuit països europeus: Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, els Països Baixos, Espanya i Suïssa.

Seguint amb la nostra missió d'organitzar la informació internacional i de fer-la accessible i útil de manera universal, donem 3 milions de dòlars a la Library of Congress per ajudar a construir la World Digital Library, que proporcionarà accés en línia a una col·lecció d'articles rars i únics de tot el món. Ampliem també el nostre programa pilot d'escaneig amb la biblioteca, que inclou la digitalització de treballs de valor històric de la biblioteca de la Congress Law Library.

Google canvia el nom d'"Impressió de Google" a “Cerca de llibres de Google”, que reflecteix de forma més acurada com els usuaris l'utilitzen. L'equip respon també a la controvèrsia sobre el Projecte Biblioteca iniciant un debat públic sobre els seus principis essencials.

[2006]

En un emotiu discurs a l'Association of American Publishers (AAP), la rectora de la Universitat de Michigan, Mary Sue Coleman, explica per què la universitat ha escollit associar-se amb nosaltres en el Projecte Biblioteca, subratllant la importància de la digitalització de llibres davant la possibilitat de desastres naturals com l'huracà Katrina i afegeix, "Sempre hem cregut en això."

Al març, visitem la Fira del Llibre de Londres, on alguns dels nostres editors associats comparteixen la seva experiència fins al moment.

Poc després, convidem els nostres socis a dir-nos si volen vendre als lectors l'accés total als llibres en línia, des dels mateixos navegadors. Aquesta és la primera de moltes opcions noves que estem desenvolupant en estreta col·laboració amb els editors, per ajudar-los a experimentar amb maneres innovadores de vendre llibres en línia.

• Llocs en aquest llibre: Una aplicació híbrida amb Google Maps permet cercar els llibres per les ubicacions mencionades al text (més endavant, traiem una capa KML experimental per al Google Earth que fa l'operació inversa: l'usuari selecciona una ubicació i li mostrem els llibres relacionats).
  
• Passatges populars: Creem una nova manera de navegar pels llibres, fent un seguiment de la utilització d'un passatge en una col·lecció de llibres.
• La meva biblioteca: Ajudem els usuaris a aprofitar el potencial de la Cerca de Google dins les seves col·leccions personals. Els usuaris comencen a tenir cura de les seves biblioteques personals, de les crítiques i de les valoracions i a compartir-les amb els altres.
• Nova pàgina inicial (inicialment, només als EUA): Oferim als usuaris més punts de partida per explorar els llibres al nostre índex.